//
estàs llegint...
General

Tercera Trobada, hivern 2017, a l’INS Tordera

Aquest 21 de gener ens hem trobat els centres que formem InstitutsProjectant per, de nou, intercanviar experiències, estratègies i idees al voltant del treball per projectes en els nostres centres, l’INS Viladomat, l’INS de Tordera, l’INS de Cornellà, l’INS Marta Estrada de Granollers, l’INS Salas i Xandri, i l’INS Sant Pol de Mar. L’INS Viladomat excusa la seva absència.

Després de la benvinguda, hem proposat els Nodes de treball en els que ens estructuraríem durant la sessió (de manera similar al que vam fer a la segona trobada o a experiències com el #betacamp o els #EdCamps ).

Al final de la sessió, després de fer la posta en comú, vam comentar amb representants d’EscolaNova21 les possibilitats d’acció conjunta per a la millora de l’educació.

Ah! I també vam tenir temps d’esmorzar!!!

img_20170121_113605

Moltes gràcies a l’Institut de Tordera, que va ser un amfitrió fantàstic!

La propera trobada està programada per el dia 6 de maig a l’Institut de Cornellà.

A Continuació, imatges de la trobada i resums de les reflexions i conclusions dels nodes:

img_20170121_100705  img_20170121_121614

Node: l’organització dels projectes

1. De què parlem?
Es posa sobre la taula les inquietuds que tenim. Sobretot estan encaminades en tres línies:
● Com incloure els continguts que s’han de treballar dins dels projectes.
● Quina organització escollim (per àmbits, totes les matèries, algunes matèries …)
● Com incloure les idees dels professors implicats o de tot el professorat dins l’elaboració dels projectes.
Tots tres punts estan interrelacionats.
Comencem explicant com funcionem els diferents instituts.
2. Com ens organitzem?
Vam fer una ronda de presentacions i de resum de com s’elaboren i s’executen els projectes ens els diferents instituts.

Institut de Cornellà És un centre de 2 línies de màxima complexitat. Els alumnes fan 10 h / setmana projectes.
Inclou en la seva totalitat les matèries de Naturals, Socials, Tecnologia i VP/Música.
1a. franja (8-10): matèries instrumentals.
2a. franja (10’20-12’20): lectura + projectes.
3a. franja (12’40-14’40): la resta de matèries.
Els projectes els fan els tutors més 2 profes. L’elaboració dels projectes es fa amb una reducció d’una hora lectiva que es destina a reunió de projectes (4 tutors de 1r i 2n d’ESO + 2 professors)
Els grups de projectes són grups de 14 alumnes, això fa que no tinguin problemes si ha d’utilitzar l’aula de tecnologia o el laboratori. El que fan és que van rotant els professors o els alumnes en cas que es necessitin espais amb usos diferents.

Institut Marta Estrada (Granollers): Fan, a més dels projectes de dins les matèries que fa cada profe,  1 projecte globalitzat per trimestre. Es comença a preparar els projectes des de la matèria i després s’aturen les classes 2 o 3 setmanes per dedicar tot el temps a realitzar el projecte. S’intenta que tinguin projecció externa (dos dels projectes que han fet els han exposat al Museu de Granollers). Això fa que es cuidi molt la qualitat del producte final. Els profes durant els projectes segueixen el seu horari. El projecte està pautat per poder-lo anar guiant els diferents professors. Els projectes els proposen entre tots. De moment ha hagut sobretot projectes de
Tecno / Naturals amb inclusió de llengües (cat, cast i ang) i TAC (realització de videos i pòsters per comunicar).

Institut Salas i Xandri: Separen les franges horàries per àmbits (lingüístic, social, científic/tecnològic).
Cada trimestre fan dos projectes d’àmbit i un global. No modifiquen horari ja que ja estan en franges que van bé pels projectes.
Treballes en grups de 5 alumnes pels projectes. Cada nen té el seu ordinador. Els projectes estan molt pautats. Cada alumne te un document individual d’activitats dirigides (25 % de la nota). Hi ha també un document de grup (25 %) i sempre hi ha un producte final (50% de la nota de projecte) Els projectes es creen en les reunions d’àmbit.

Institut de Sant Pol de Mar 10 h setmanals de projectes tant a primer com a segon. Es fan en la 3a franja horària.
Projectes d’àmbit, els alumnes fan dos projectes simultàniament dedicant 5h/setmana a cada àmbit.
Alguns projectes s’han fet globals, per tant, duranr aquest projectes l’alumnat només en fa un.
A final de curs es planteja un projecte lliure.
Els grups de projectes els anem canviant tant en nombre com en diversificació, però en general són grups de 4-5 alumnes. Normalment disposen de dos ordinadors per grup.
Els projectes es creen en la reunió de projectes (1h/setmana) i s’acaben de polir en les reunions d’àmbit (1h/setmana)

Institut de Tordera 10h setmanals de projectes. Els projectes són globalitzats i internivells. Barregen 1r i 2n
d’ESO. Es creen entre tots en reunió de projectes. A partir d’una idea o objectiu final es va donant forma als projectes des de les diferents àrees.
Inclouen completament les matèries de Tecnologia, Naturals, Socials, ViP i Música. Les intrumentals, l’Educació Física, la tutoria, la lectura, el treball personal i taller/laboratori ho fan en hores de grup classe.

3. Què proposem? Inquietuds i propostes.
Tot seguit, després de les presentacions de les diferents formes de treballar dels centres, es va crear debat a partir d’inquietuds dels diferents docents. Diverses reflexions:
● Què prioritzem, els continguts o els projectes?
Hem d’aconseguir uns projectes que portin a l’aprenentatge dels continguts. Hi ha una inquietud, sobretot per part de matemàtiques, en com incloure part de l’aprenentatge a través dels projectes. Es valora que de moment no es fa prou, encara que amb la forma de treballar per projectes tenim guanyat altres coses que de forma més estandar costa més d’aconseguir, com són, entre d’altres competències, l’autonomia dels alumnes, el treball en equip, l’ús d’eines TAC, la comunicació oral, la planificació i revisió, la coavaluació …
● Hi ha diversos models de treball per projectes:
Respecte a l’horari:
● Franja de projectes + classes matèria o àmbit. Els alumnes sempre estan fent projectes.
● Horari amb matèries o àmbits totes les hores. S’aturen les classes per fer els projectes.
● Només es treballa per projectes (cas de Viladomat encara que no hi era).
Respecte als continguts:
● Projectes d’àmbit.
● Projectes interdisciplinars.
Respecte a l’organització:
● Projectes de curs.
● Projectes de nivell (Tordera).
Són diferents formes de treballar, no hi ha una millor que l’altre.
● En la forma com es creen els projectes hi havia en alguns casos neguit, degut a que hi havia professors que es sentien exclosos de la creació del projecte. Aquest fet derivava en una inquietud en no poder recobrir el currículum entre hores de classe i projectes.
Per garantir el recobriment currículum i fer partícip a tot el professorat implicat es va proposar que:
○ La creació del projecte es fa amb el currículum a la ma. Es proposa què es vol aconseguir i els diferents especialistes proposen quina part del currículum es pot treballar. La idea és buscar punts en comú entre diferents matèries i a partir d’aquí treballar els continguts de forma natural mitjançant els projectes.
○ El projecte el lideren un o dos professors però deixen espai a la resta de l’equip per dir la seva i incloure activitat si són adients.
○ Estaria bé tenir una guia pel professor i per l’alumne de cada projecte, en molts casos es té però per manca de temps no es té prou acabat.
○ S’ha de trobar la manera de valorar l’aprenentatge i la implicació individual encara que treballin en grup.
4. Conclusions
A grans trets vam arribar a algunes conclusions, més perquè s’acabava el temps que per
finalització del debat.
Es podrien resumir en:
● Hem d’anar dels continguts als projectes i no al revés.
● Hem de tenir una visió d’etapa, per garantir el currículum però amb una visió global.
● Es valora molt positivament les col·laboracions i coordinacions entre instituts. Estaria
bé també anar a altres instituts a veure el dia a dia dels projectes.
● En la creació dels projectes, un o dos lideren i la resta proposen. És important que
tothom es senti partícip del projecte i tingui la sensació que ha pogut dir la seva.
● Important tenir una guia pel professor i una per l’alumne perquè tothom tingui clar què s’ha de fer. En alguns casos és així però no sempre.
● També és important, si es pot, tenir les coses pensades amb temps.
● Per atendre a la diversitat també estaria bé tenir algunes tasques pensades per a alguns alumnes concrets.
● Es proposa tenir accessible per tothom un índex de projectes amb links als projectes. Tenir-ho públic i fer-ho extensible a projectes d’altres instituts.
● Tenir una persona de referència a cada centre pel tema materials.
Podríem concloure amb:
Perquè hi hagi aprenentatge no ha d’haver-hi estrès. Hem de rebaixar el nivell d’estrès tant de l’alumnat com dels professorat en els projectes. Estem fent molta feina però encara queda molt per optimitzar els projectes. I fins aquí vam arribar

Node: el treball en diversitat

Espontàniament el Node s’ha dividit en 4 fases diferenciades, girant totes elles entorn a la creació de grups, la diversitat a la baixa i l’avaluació.
1. En un primer moment, el professorat plantegem la problemàtica amb la que ens hem
trobat a l’aula
– Preocupació general per la diversitat a la baixa .
– Els alumnes més responsables s’estressen . També cal motivar-los, ja que la nota individual resulta afectada per la nota de grup.
– Els alumnes estan ben acollits però els manca autonomia per treballar a l’aula.
– Els alumnes que presenten dificultats no rendeixen dins el grup .
– En ocasions l’alumnat nouvingut arriba a ser del 40%
– Pot passar que ens oblidem de vetllar per la diversitat a l’alta .
– Desmotiva al professor trobar-se a un grup desmotivat , encara que sigui el 10%
– Hi ha alumnes que no treballen perquè s’arrepengen massa a la resta de grup.
Contemplar la diversitat també quant a motivació de l’alumnat.
– El plantejament obert dels projectes en ocasions genera dispersió als alumnes.
– Com fomentar l’autonomia de l’alumne.
– Quin és el paper del professor de reforç: co-docència i diversitat.
– La dispersió als projectes. La necessitat de pauta i estructura que necessiten els alumnes.
2. Els professors compartim aquelles experiències ja aplicades que ens han funcionat bé
– El modelatge i les bastides .
– Que els projectes tinguin rellevància fora del centre ha estat motivador pels alumnes.
– Preferible el trenca-closques que els rols.
– Si es creen experts a dins de cada grup i algun alumne es despenja del grup o no ajuda al projecte, el grup afectat pot demanar ajut al mateix expert d’un altre grup.
– Concretar rols d’activitat i l’objectiu de cada alumne dins el grup.
– Repartir el grup per intel·ligències .
– Barrejar els grups de primer amb els de segon , ja que aquests últims ajuden a la diversitat i es senten responsables.
– Dos professors a l’aula.
– Fer presentacions i exposicions dels grups de segon als de primer i a la inversa.
– Disposar d’un quadern d’equip on els alumnes ’han establert els càrrecs, l’objectiu del grup i el paper de cadascú. Cada dia abans de començar s’agafa el quadern, es revisa i es fa la planificació. En aquest mateix quadern caldrà especificar com ha anat allò que s’ha planificat.
– Auto-avaluació diària de cada alumne davant del professor i la classe, en un barem de 0 a 3. Es disposa d’una rúbrica. Aquesta nota té un pes entre el 10% i el 20% de la nota, però l’alumne que suspengui el seguiment suspèn també el projecte. Cada alumne s’avalua i avalua el grup.
– Entrar un professor de llengua o d’aula d’acollida per donar suport lingüístic als alumnes nouvinguts.
– Parella lingüística ( un alumne catalanoparlant amb un que no ho sigui).
3. Noves propostes
– Fer projectes més simples per tal que els alumnes assoleixin l’objectiu, adquireixin autonomia i finalitzin dins el termini establert.
– Pensar els projectes pels alumnes i no pels professors.
– Integrar la diversitat en els criteris d’avaluació .
– Primer ensenyar metodologies per tal que adquireixin posteriorment els continguts.
– Pautar als alumnes que presenten dispersió.
– Per tractar la diversitat, deixar escollir en què són experts.
– Disposar d’ una relació de vocabulari del projecte per treballar a l’aula d’acollida o a llengües.
– Disposar de pictogrames .
– Pel que fa als grups cooperatius :
– Possibilitat de formar grups espontanis . Deixar que en algunes ocasions ells escullin els grups, però cal anar en compte amb els alumnes que puguin quedar exclosos. Cal treballar els rols i les capacitats des de tutoria.
– Els grups els fan els tutors, però escolten els alumnes.
– Valorar l’error
– En l’aprenentatge entre iguals cada alumne pot tenir objectius dins des grup des de les seves habilitats .
– Repartir els grups per intel·ligències, que a cada grup hi hagi diversitat.
4. Finalització
– Compartir experiències ha resultat molt enriquidor per tots, motiu pel qual s’acorda crear un canal de comunicació (fòrum o correu) per mantenir el contacte entre els professors implicats i continuar compartint dubtes, materials d’avaluació i aquelles experiències tant positives com negatives viscudes a l’aula.
– Els professors compartim els correus electrònics .
– Es proposa fer-nos visites als centres els uns als altres, per observar les diferents dinàmiques i metodologies emprades a l’aula.

Node: el benestar del professorat

 Segons els estudis de neurociència, l’estrès és un inhibidor de l’aprenentatge. Treballar sense estrès és bàsic per a la salut del professorat i per a l’aprenentatge de l’alumnat.
Què ens provoca estrès?
-La saturació dels professors pel que fa a l’elaboració i coordinació dels projectes.
-La saturació dels professors per donar resposta a les múltiples demandes dels alumnes als projectes.
-La gestió dels projectes: de vegades aquests contenen massa activitats i els alumnes no aconsegueixen fer-les totes en els terminis previstos; altres cops es dóna la situació contrària: poques activitats i els alumnes es troben sense gaire cosa a fer.
-Haver de fer front a exigències burocràtiques que no tenen a veure amb el treball per projectes (en particular, haver de fer i lliurar programacions).
-Falta d’informació prèvia del professorat nouvingut sobre com es treballa per projectes.
Què pot ajudar a disminuir aquest estrès?
-Millorar la gestió emocional al claustre i dins l’aula. El benestar del professor es transmet als alumnes, la qual cosa afavoreix el seu aprenentatge.
-Funciona molt bé que al professorat nouvingut o que no hagi participat en l’elaboració del projecte li expliquin aquest com si fos un alumne.
-Flexibilitat organitzativa (ex. que els professors especialistes del projecte puguin anar rotant per les classes…)
-El reconeixement, per part de l’Administració, del fet que els instituts que facin innovació disposin de més recursos i de més hores per a l’elaboració i coordinació de projectes. Seria important disminuir les ràtios professor/alumnes a projectes; així mateix, els professors que
treballin per projectes haurien de tenir reducció d’hores lectives per a l’elaboració i coordinació dels mateixos. (Això no obsta perquè la dotació de més recursos i la reducció d’hores lectives s’adreci a tots els centres, facin innovació o no la facin.)
-Traspassar una part de les tasques que impliquen els projectes als propis alumnes (per exemple, poden corregir també ells alguna cosa…).
-Que l’Administració doni continuïtat laboral en els instituts als professors que hagin treballat per projectes i vulguin continuar fent-ho.
-Que les direccions dels instituts projectants facin un front comú envers inspecció per tal d’assenyalar-li les necessitats i prioritats d’aquests centres (en particular, pel que fa a la dotació de més recursos o a l’alliberament del professorat de certes servituds burocràtiques…).
-Més formació específica i de qualitat per als docents sobre com treballar per projectes.
-Reconeixement de la pràctica de treball per projectes com a formació docent.
-Que els professors nouvinguts als instituts que treballin per projectes disposin d’un professor-tutor de referència que els faci l’acompanyament en aquesta forma de treballar.

Node “compartició” de materials

Es va discutir la necessitat de compartir els projectes de forma que puguin ser reutilitzats i reinterpretats per altres centres. Cada centre va explicar la seva manera de gestionar i mantenir els materials dels projectes.

  • L’Institut Salas i Xandri genera per a cada projecte un GoogleSites on hi ha també productes visibles. Els sites són disponibles i linkables a la web del centre.
  • L’institut de Sant Pol té els projectes en diversos Sites, amb diverses rúbriques que es mantenen entre projectes, i posen de manifest lainquietud respecte el Creative Commons.
  • L’Institut Marta Estrada té els materials dels projectes en diversos espais, al moodle del centre o en GoogleSites. Està pendent fer un índex que ho agrupi tot, i inclogui també les revisions per al proper curs.
  • L’Institut de Tordera té els projectes en Moodle, vinculats en carpetes de Drive.
  • L’Institut de Cornellà té els projectes en Moodle encara tancat, enllaçant a materials a Drive.

Hem vist que calia trobar maneres de compartir els materials. En aquest sentit, hem arribat als acords:

  • Cal un esforç per anar caminant cap al Creative Commons tant entre alumnes com entre professors, també en l’ús d’imatges que en ocasions usem sense saber ben bé si podem o no.
  • Cal que cada centre pugui oferir en obert en un espai web els diferents projectes perquè siguin accessibles i linkables.
  • Es proposa que cada semestre es publicarà al blog de Instituts Projectant una mena de “digest” on es comentaran els projectes des d’un punt de vista (temàtic, etc.).
  • Ens cal tenir un referent a cada centre pel que fa a materials.
  • Pensem que cal trobar maneres de convidar els centres que porten més temps treballant per projectes a compartir els seus materials de la mateixa manera que ens proposem fer-ho nosaltres.
Advertisements

Debats

Encara no hi ha cap comentari.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: